Les millors frases d’elles (2014)

Us podeu saltar la següent introducció i anar directament a la llista si ja heu llegit  “Les millors frases d’ells (2014)

Suposo que ja sabeu que demà s’acaba el 2014, i com que sentia enveja de les llistes recopilatòries, jo també n’he fet.

I en sentia tanta, d’enveja, que al final (com l’any passat per aquestes dates) he confeccionat dues llistes, cadascuna de 12 frases, paràgrafs, idees, digueu-li x, que més m’han impactat, fer pensar, emocionat, sobtat, colpit, riure i/o entristir-me aquest any (que no vol dir que els llibres fossin publicats el 2014).

Dues llistes… per què? Perquè no sóc bon retallador (ni tan sols literalment, amb tisores: les línies rectes no existeixen per a mi). Els llibres ocupen 3 espais: físic (estanteria), virtual (e-reader) i temporal (les hores que t’estàs llegint-los). I al tercer espai li’n dono molta importància: alguna cosa bona intento trobar en els llibres quan els recordo i recordo el temps que vaig emprar llegint-los. Per aquesta raó, divideixo la gran llista en dos: homes i dones, mascles i femelles (però que consti que no té res a veure amb les preferències sexuals dels autors perquè n’hi ha de tots colors en aquest sentit en les dues llistes).

Només fragments. Hi han llibres que mereixerien ser-hi sencers, i no he destacat cap frase d’ells. I, en el cas contrari, llibres que sí que hi són i que només recomanaria llegir el que he transcrit. Però com que no volia que fossin llistes ordinàries: 1.- no sabreu què considero millor i què pitjor i 2.- m’és més difícil decidir un millor llibre sencer que un millor fragment.

L’ordre: el de lectura al llarg de l’any.

————————————————————————————————

El trayecto en tren a París fue tranquilo. En determinado momento, advertí que estaba llorando.

(trad. de Rosa Pérez)

012

—————————————-

La noia diu que s’escriu sempre sobre la fi del món i sobre la mort de l’amor. S’adona que l’infant no ho entén. I se’n riuen tots dos, molt fort, tots dos. Ell diu que no és veritat, que s’escriu sobre el paper. Riuen. Llavors ella diu que l’infant ho entén. Riuen. I ella diu que si no hi hagués el mar ni l’amor, ningú escriuria llibres.

(trad. de Jaume Subirana)

012

———————————————–

Los hijos no son de sangre, son de amor.

013

—————————————–

És el senyor Oitant, un ancià tan però tan positiu que tots a l’escala sabem que un dia el trobarem mort en un descampat, sense documentació ni calés ni sabates, víctima d’un pessimista a qui haurà intentat convéncer de la bondat de la vida.

014

——————————————-

De vegades és millor una nosa que els pensaments.002

—————————————–

Em van venir ganes de fumar i que algú m’encengués el cigarret.

0013

———————————————–

Yo soy un asesino, usted es un policía, no estamos hechos para conocernos.

(trad. d’Anne-Hélene Suárez Girard)

015

——————————————–

A mí me parecía una falsedad decir que una persona no había sufrido sólo porque no se quejaba.

00111

—————————————-

És una època molt difícil per ser una persona, simplement una persona real, de debò, i no una col·lecció de trets de personalitat triats en una inacabable màquina expenedora de personatges.
I si tots nosaltres interpretem un paper, no hi pot haver un company de l’ànima, perquè no tenim ànimes veritables.

(trad. de Ferran Ràfols Gesa)

112

——————————————

Tothom té un preu, i qui no en té, és que no el val.

banquer

——————————————-

Solemos burlarnos de los niños que justifican sus desmanes con la siguiente queja: «¡Ha empezado él!» Sin embargo, ningún conflicto adulto encuentra su génesis en otra parte. 

(trad. de Sergi Pàmies)

sabotaje

——————————————-

No li agradava estar-se tota sola. I encara li agradava menys estar amb gent.

(trad. d’Esther Tallada)

olive

Ni vull ni me’n puc estar de fer una menció (digues menció, digues publicitat, tant me fa) a ‘Elegia’ de Montse Pou: sens dubte la novel·la que més i millor he llegit aquest any.

Publicado en Sin categoría | Etiquetado , , , , | Deja un comentario

Les millors frases d’ells (2014)

Us podeu saltar la següent introducció i anar directament a la llista si ja heu llegit “Les millors frases d’elles (2014)“:

Suposo que ja sabeu que demà s’acaba el 2014, i com que sentia enveja de les llistes recopilatòries, jo també n’he fet.

I en sentia tanta, d’enveja, que al final (com l’any passat per aquestes dates) he confeccionat dues llistes, cadascuna de 12 frases, paràgrafs, idees, digueu-ne x, que més m’han impactat, fer pensar, emocionat, sobtat, colpit, riure i/o entristir-me aquest any (que no vol dir que els llibres fossin publicats el 2014).

Dues llistes… per què? Perquè no sóc bon retallador (ni tan sols literalment, amb tisores: les línies rectes no existeixen per a mi). Els llibres ocupen 3 espais: físic (estanteria), virtual (e-reader) i temporal (les hores que t’estàs llegint-los). I al tercer espai li’n dono molta importància: alguna cosa bona intento trobar en els llibres quan els recordo i recordo el temps que vaig emprar llegint-los. Per aquesta raó, divideixo la gran llista en dos: homes i dones, mascles i femelles (però que consti que no té res a veure amb les preferències sexuals dels autors perquè n’hi ha de tots colors en aquest sentit en les dues llistes).

Només fragments. Hi han llibres que mereixerien ser-hi sencers, i no he destacat cap frase d’ells. I, en el cas contrari, llibres que sí que hi són i que només recomanaria llegir el que he transcrit. Però com que no volia que fossin llistes ordinàries: 1.- no sabreu què considero millor i què pitjor i 2.- m’és més difícil decidir un millor llibre secer que un millor fragment.

L’ordre: el de lectura al llarg de l’any.

—————————————————————————————————

Als que no són llibròfags se’ls fa molt estrany, que puguis passar-te tanta estona repassant els lloms dels llibres, i per contra, quan et xafardegen la teva no pots deixar de sentir-te incòmode, com si t’espiessin la roba interior.

serra

——————————————–

La vida está muy mal hecha. Se encuentra uno en ella incesantemente con gente inútil. Está llena de reincidencias. Los paisajes que tiene son interminables. Si la vida se presentara a un editor, la rechazaría.

(trad. d’Elena M. Cano i Iñigo Sánchez-Panos)

10150795_840784512614074_959216781_n

———————————————-

—El teu pare és catedràtic de matemàtiques?

—Sí, és professor al Col·legi de França i membre de l’Institururut o com es digui… —va explicar l’Alise—. És lamentable, amb tre-vuit anys que té. Hauria pogut fer un esforç.

(trad. de Jordi Martín Lloret)

escuma

———————————————

Antigament, els nostres savis es van plantejar una qüestió interessant, sovint investigada: «¿com s’origina la llum?», la solució de la qual s’ha cercat reiteradament, sense altra conseqüència que omplir els nostres manicomis amb els pressumptes solucionadors.

(trad. de Jordi Vidal i Tubau)

planilandia

——————————————-

De acuerdo, mi visión puede ser de «artista», es decir, a juicio de la buena burguesía, de loco.

(trad. de Juan Vivanco Gefaell)

pasolini

——————————————

Només qui no té un passat pot deixar-se anar a la il·lusió de la felicitat.

(trad. de Maria Aurèlia Capmany)

10150796

——————————————

Existen los que han nacido para vivir y los que han nacido para amar.

(trad. de Luis Echávarri)

camus

———————————————-

El que estableix què està bé i que és necessari no és el que la gent digui o faci, no és el progrés, sinó el meu cor.

(trad. de Miquel Cabal)

tolstoi

————————————–

Si arribes al punt en què tu, ja saps, estimes algú, aleshores és com si tot s’invertís. Ja no és que tu estimis la persona per determinades característiques seves; és que estimes les seves característiques perquè l’estimes a ella.

(trad. de Ferran Ràfols Gesa)

escombra

—————————————-

El convidat del dia era un economista marxista d’un dels estats del pacte de Varsòvia que semblava en ple atac de nervis. «Las Vegas», va mirar d’explicar, «està situada al mig del desert, no produeix cap bé tangible, els diners entren i surten, no produeix res d’acord amb la teoria, aquest lloc ni tan sols hauria d’existir, i encara molt menys prosperar de la forma que prospera. Tinc la sensació que tota la meva vida s’ha basat en premisses il·lusòries. He perdut la realitat. Em pot dir, sisplau,on és la realitat?». L’entrevistador semblava incòmode i va intentar canviar de tema parlant d’Elvis Presley.

(trad. de Ferran Ràfols Gesa)

pynchon

————————————————-

 Res s’amaga amb més recel que el dolor que ens causem a nosaltres mateixos. No se’n parla i es mira de no pensar-hi, però el mal es va acumulant. Els mals pitjors se’ls fa un mateix. Un mateix sap on ha de picar.

nois

——————————————-

Si he ofendido a alguien al hablar mal de Thomas Jefferson, peor para él. Puedo largar lo que se me antoje, excepto «¡Fuego!» si no se ha producido un incendio, porque soy un ciudadano de los Estados Unidos de América. La función de tu Gobierno no es ni debería ser evitar que ni tú ni nadie (sin importar color, raza o religión) vea heridos sus estúpidos sentimientos.

(trad. Ramón de España)

0011

Ni vull ni me’n puc estar de fer una menció (digues menció, digues publicitat, tant me fa) a ‘Elegia’ de Montse Pou: sens dubte la novel·la que més i millor he llegit aquest any.

Publicado en Sin categoría | Etiquetado , , , , | Deja un comentario

Les millors frases d’ells

Us podeu saltar la següent introducció i anar directament a la llista si ja heu llegit  “Les millors frases d‘elles“:

Suposo que ja sabeu que avui s’acaba el 2013, i com que sentia enveja de les llistes recopilatòries, jo també n’he fet.

I en sentia tanta, d’enveja, que al final he confeccionat dues llistes, cadascuna de 12 frases, paràgrafs, idees, digueu-ne x, que més m’han impactat, fer pensar, emocionat, sobtat, colpit, riure i/o entristir-me.

Dues llistes… per què? Perquè no sóc bon retallador (ni tan sols literalment, amb tisores: les línies rectes no existeixen per a mi). Els llibres ocupen 3 espais: físic (estanteria), virtual (e-reader) i temporal (les hores que t’estàs llegint-los). I al tercer espai éli dono molta importància: alguna cosa bona intento trobar en els llibres quan els recordo i recordo el temps que vaig emprar llegint. Per aquesta raó, divideixo la gran llista en dos: homes i dones, mascles i femelles (però que consti que no té res a veure amb les preferències sexuals dels autors perquè n’hi ha de tots colors en aquest sentit en les dues llistes).

Només fragments. Hi han llibres que mereixerien ser-hi sencers, i no he destacat cap frase d’ells. I, en el cas contrari, llibres que sí que hi són i que només recomanaria llegir el que he transcrit. Però com que no volia que fossin llistes ordinàries: 1.- no sabreu què considero millor i què pitjor i 2.- m’és més difícil decidir un millor llibre secer que un millor fragment.

L’ordre: el de lectura al llarg de l’any.

—————————————–

Reien com només saben riure els vells als enterraments.

Image

———————————————————–

LUBOVA: —¿Es usted todavía estudiante, Tromifov?
TROMOFOV: —Probablemente lo seré toda mi vida. 

Image

————————————————————

Se es más obrero cuando se hace huelga que cuando se trabaja, igual que el león es más león cuando ruge.

Image

————————————————————-

«Vés amb compte amb l’home que s’encaparra a aprendre alguna cosa, l’aprèn i veu que no és més savi que abans», ens explica Bokonon. «Està ple de ressentiment homicida contra la gent que és ignorant i no ha arribat a la ignorància pel camí difícil.»

(trad. de Martí Sales)

Image

—————————————————————–

Lúxuria i aprenentatge —va dir la Katherine una vegada—. Ben mirat, no hi ha res més, oi?

I a l’Stoner li semblava una gran veritat: allò era una de les coses que havia après.

(trad. d’Albert Torrescasana)

Image

————————————————————–

La curiositat inevitable i llaminera que es desperta de forma instintiva davant la desgràcia dels altres.

Image

———————————————————-

Les teories són una manera de mantenir els problemes a certa distància.

(trad. de Ferran Ràfols)

Image

————————————————————–

La primera forma de dominació, la manera més nítida de demostrar que tens poder sobre alguna cosa, és posar-li un nom.

Image

——————————————————————

Me enfada enfadarme. Nada me enfada tanto como estar enfadado. Si me enfado, entonces tengo que desenfadar dos veces y eso también me enfada. De ordinario, los enfados me vienen en racimo. Procuro evitar el primero, que es el que arrastra a todos los demás. Si permito que se acumulen, luego cuesta mucho trabajo deshacerme de ellos.

Image

—————————————————————-

Hay abrazos que señalan las etapas de nuestra vida.

Image

————————————————————–

Era una persona molt, però molt delicada i sensible, o sigui susceptible.

(trad. de Monika Zgustová)

Image

—————————————————————

Volia fets, bones històries, com més escabroses, millor. Històries de confusió, humiliació i fracàs, enganxoses i amb taques de semen, i sinó se n’anava i ja està, com un espectador insatisfet. 

(trad. de Dolors Udina)

Image

Com a menció especial, els 6 títols que ha publicat enguany TRIA Llibres, però això és un altre tema…

Publicado en Sin categoría | Etiquetado | 1 Comentario

Les millors frases d’elles

Us podeu saltar la següent introducció i anar directament a la llista si ja heu llegit  “Les millors frases d’ells

Suposo que ja sabeu que avui s’acaba el 2013, i com que sentia enveja de les llistes recopilatòries, jo també n’he fet.

I en sentia tanta, d’enveja, que al final he confeccionat dues llistes, cadascuna de 12 frases, paràgrafs, idees, digueu-li x, que més m’han impactat, fer pensar, emocionat, sobtat, colpit, riure i/o entristir-me.

Dues llistes… per què? Perquè no sóc bon retallador (ni tan sols literalment, amb tisores: les línies rectes no existeixen per a mi). Els llibres ocupen 3 espais: físic (estanteria), virtual (e-reader) i temporal (les hores que t’estàs llegint-los). I al tercer espai éli dono molta importància: alguna cosa bona intento trobar en els llibres quan els recordo i recordo el temps que vaig emprar llegint. Per aquesta raó, divideixo la gran llista en dos: homes i dones, mascles i femelles (però que consti que no té res a veure amb les preferències sexuals dels autors perquè n’hi ha de tots colors en aquest sentit en les dues llistes).

Només fragments. Hi han llibres que mereixerien ser-hi sencers, i no he destacat cap frase d’ells. I, en el cas contrari, llibres que sí que hi són i que només recomanaria llegir el que he transcrit. Però com que no volia que fossin llistes ordinàries: 1.- no sabreu què considero millor i què pitjor i 2.- m’és més difícil decidir un millor llibre sencer que un millor fragment.

L’ordre: el de lectura al llarg de l’any.

—————————————–

Nunca tocaba con tanta seguridad como cuando tocaba de memoria.

(trad. de Selma Ancira)

Image

———————————————————-

Partir a un hombre en dos sobrepasa el umbral de violencia permitida entre vecinos.

(trad. d’Anne-Hélène Suárez Girard)

Image

————————————————————–

De sempre, havia estat més popular que el metge de Cheehaw. Mai no havia joguinejat amb l’ànima dels seus pacients, prohibint-los aquelles necessitats reals com el licor, el tabac i coses d’aquestes. Alguna egada, de tant en tant, podia recomanar a un malalt que no mengés síndria fregida o qualsevol altre plat que a ningú se li acudiria voler. 

(trad. de Jordi Castelló)

Image

————————————————————

El recuerdo de los hombres nunca surge con esa deslumbrante luminosidad que acompaña al de las mujeres.

(trad. d’Ana María Boix)

Image

————————————————————–

L’harmonia els encomanà la passió per mirar. Hi ha molta gent que es mor sense haver mirat res del seu voltant, tenen el cor mesell. Heu d’aprendre a mirar, quan volteu pel món.

Image

————————————————————-

Desde Amsterdam nos llegan estadísticas poco fiables que dicen que todos los años, se recuperan de los canales de Amsterdam 40.000 (cuarenta mil, ya no sé si miles de millones o billones) bicicletas y diez cadáveres. pocos cadáveres me parecen.

Image

————————————————————–

Els catalans són sempre puntuals a la feina. Després passen el dia anant a buscar les eines que necessitten per a la feina, però puntuals sempre ho són.

(trad. de Miquel Berga)

Image

————————————————————–

Una vegada vaig comprar dues cabres afganeses, petites, precioses i molt peludes. Sabia que la cosa no aniria bé, però eren tan i tan maques… Va ser un greu error, ja que les cabres del ramat no en van tenir pietat. Inadaptades i plenes de ferides a causa dels cops que van rebre de les altres cabres, no van trigar a morir-se. Allò va ser un error d’inexperiència,  ja que és molt difícil afegir cabres a un ramat consolidat: el ramat no vol cabres foranes i fa la vida impossible als nouvinguts. Si vols incorporar un animal nou al teu ramat, cal fer-ho quan els animals que arriben només tenen entre una i tres setmanes i ajuntant-los sempre amb els petits de casa perquè tot s’esdevingui amb normalitat.

Image

————————————————————-

El major enemic de l’autoritat és el menyspreu, i la millor manera de soscavar-la és el riure.

(trad. d’Àngela Lorena Fuster i Gerard Rosich)

Image

————————————————————–

Tots hi vivim en les històries imaginàries que ens expliquem sobre les nostres vides.

(trad. de Jordi Martín Lloret)

Image

—————————————————————

No hi ha res més contradictori que una persona jove fugint, no per viure el futur, sinó per arrecerar-se.

Image

———————————————————

No se puede pensar bien, amar bien, dormir bien, si no se ha cenado bien.

(trad. de Laura Pujol)

Image

Com a menció especial, els 6 títols que ha publicat enguany TRIA Llibres, però això és un altre tema…

Publicado en Sin categoría | Etiquetado | Deja un comentario

El (meu) resum de la Festa TRIA Llibres!

1.- Entrega en mà d’un Furioso reloj al seu autor, Pau Palacios. Sabeu quan, a Jurassic Park, en Sam Neill i la Laura Dern veuen el primer dinosaure? Doncs vaig tornar a veure aquesta cara (sé que hi ha com a mínim, un parell de fotos d’aquest moment, per això aquest post estarà en constant actualització a mesura que aquesta i d’altres fotogràfies vegin la llum).

2.- Comença a arribar gent. Veig els meus pares i la meva germana. Veig a Toni Soler. Després sabré que el meu pare s’ha anat cap ell amb la pregunta “Què, no em reconeixes?” i, sí, el reconeixerà (no sé com s’ho fa mon pare, però coneix a mitja Catalunya, i l’altra meitat està punt de conèixe’l). Hi ha una foto on quasi s’ha immortalitzat aquest moment.

Owly Images

3.- Començo a veure amistats. Comencen a confluir varis mons personals que creia separats. Que si uns anys de la carrera, que si uns altres anys de la carrera, que si el postgrau, que si la feina a l’Ajuntament… no sabia com fer-ho per anar a saludar a tots sense deixar malament a ningú. Moltes gràcies a tots per haver vingut (i també els que voldrien haver-hi anat però no podien)!

4.- Moment sofà. Estava tan atrafagat saludant que, encara que notava la gentada, no havia tingut temps de contemplar-la detenidament. Hòstia, quanta gent! Però si em costa parlar davant d’una única i sola persona, perquè diantres vaig envalentonar-me i vaig dir que sí, que jo també sortiria? Per si no tenia prou amb la gentada del públic, miro cap a on he de seure i veig al Pau, que dóna tranquilitat perquè ho tenia controlat, però veig a Quim Morales i a Jair Domínguez… que quan els escolto a la ràdio jo també dic TAR, TAR, TAR, del M’agradaria cantar, segueixo el pam-pam-pam pam-pam! De L’Història de l’Art, i també disparo durant el Síndic de Greuges. I m’adono que no són només veus.

Festa Tria 2012Pau Palacios a la festa Tria

Quim Morales i Jair Dominguez a la festa Tria

5.- Després de seure com bonament puc al sofà (era traïdorenc), em donen el micròfon i començo a parlar. Us podria passar per escrit el que vaig dir, però no ho faré per una senzilla raó: no ho vaig escriure. És 100% improvisació. He comprovat que la gent que em coneix no s’ho creu. Només tinc dues proves, que no crec que s’acceptessin en un judici, però aquí van: a) quan vàrem arribar a l’estació, entre pujades i baixades d’escala, en Guillem em va preguntar “Ja t’has preparat el que vas a dir?” (més o menys, no recordo si foren aquestes paraules) i jo vaig contestar “No”. b) Vaig sortir al sofà sense cap paper, i durant tota aquella estona a l’estació, si algú es va fixar, tampoc en duia cap a les mans. Tornant a la intervenció, recordo que, com qui no vol la cosa, vaig dir Hoyguen (era divendres, si hagués estat dijous, hauria dit Et felicito fill, però costa més que passi desapercebut).

6.- Comença en Pau. En aquell sofà costava girar-se i quedar-se en una postura mig decent per veure el què ens ensenyava de les diferents webs (la de Agrupación Señor Serrano i la de Furiosoreloj.com. I arriba el moment de “Diego, esa ventana no, la otra”, etc., etc. El primer cop em vaig sobresaltar. L’havia conegut aquella mateixa tarda a aquest nou Diego, però vaig trigar uns segons a entendre que en Pau no es dirigia a mi. Va ser una anècdota que, en el moment, era un ai, ai, ai, però que després va mutar a gag de repetició. No sé quants dels desconeguts que han comprat la novel·la no pensaran en mi com el ¡¡Diego, apagar sistema!! de Quim Morales quan llegeixin el meu nom. Els més depravats pensaran en Zapatero.

7.- Des de l’stand de vendes, amb aquell micròfon que s’escoltava tan bé, van dir: Furioso reloj s’ha esgotat! (o “exhaurit”, no recordo les paraules exactes)”. WOW!

I, per estrany que (em) sembli, vaig haver de dedicar dues novel·les. Fou difícil afrontar-se a la pàgina en blanc.

Aquesta foto la va fer la Cèlia, i ni me'n vaig adonar que la feia 🙂

8.- Comença a buidar-se l’Station. Ui, vaig a comprar-me un Hawaii Meteor. Sobren cartells. Aprofitaré i l’Oriol també me’l signarà (actualització d’últim minut: està sota un munt de llibres per tal de que s’allisi bé). Dedicatòria de Jair Domínguez: -El perfil de Twitter, vito…? -Maleeixo el dia que vaig posar-me aquest nick. El perfil de Facebook, millor.

9.- En Pau s’acomiada, no vindrà a sopar (vaja…). Enhorabona. Vagi tot molt bé, estem en contacte. Passen uns minuts, i em ve el flaix: però si no m’ha dedicat a MI, el seu EDITOR, un exemplar de Furioso reloj!!!. Em giro, no el veig a ell però veig a la seva família. -On és en Pau? -Ha pujat. Vaig cap a les escales, ja baixava. -Espera! -Què? -Que no m’has signat a mi! Me’l dedica.

10.- Entre tapes variades d’un restaurant de pluja que no mulla, vaig saber que les lletres aguanten bé el fred (no penso explicar res sobre què significa aquest últim punt).

Què, voleu més? Molt bé:

-Aquí l’àlbum de fotos (teniu alguna més?): Presentació de ‘Hawaii meteor’  i ‘Furioso reloj

-I aquí l’Storify (gran i bona feina de la Mariona): Festa TRIA 2012: #FuriosoReloj i #HawaiiMeteor

Publicado en Un día en la vida | Etiquetado , , , , , | Deja un comentario

Ara i aquí!

La imatge més antiga, que em ve al cap, d’en Pau:

Dilluns. Eren les 10:25. Quasi al final del passadís del 2n pis de la facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la UAB. 1r curs i 1r semestre. Esperant que s’acabés la classe que havia començat feia ja hora i mitja. Per alguna raó que desconec, ell tampoc havia pogut entrar a les 9. Jo “arrepenchao” a la paret de la porta. Ell, en la de les finestres. Cabells llargs, recollits en una cua, llegint “La Vanguardia”.

La imatge més antiga, que em ve al cap, de la Mariona:

Dilluns o dimecres. Classe de Sociologia. Mateixa facultat, 1r curs i 1r semestre, també. La Pia Barenys, la professora sociòloga, era molt de “Feu grups i responeu…” (que, com tots sabem, és una “via d’escape” per no haver de donar gaire lliçó… ho feia sovint, però se li podia perdonar, a ella.). Doncs una vegada (la primera vegada de, suposo, més grups) érem membres del mateix grup. “-Polítiques o Sociologia?” “-Sociologia.”.

Imatge plegats:

Tornàvem cap casa, tots tres, al FGC. Fins aquí, normal. Arriba la parada de Sant Cugat, que és on sempre feia transbord ella per anar cap a Terrassa. No va baixar. Per a segons què, molt sovint no sóc cap linx, però es va fer massa evident llavors… i em vaig maleir. Per què? Perquè aquell dia,  havia quedat per dinar amb ma germana (no recordo el motiu, potser per planejar algun regal a mare/pare o alguna cosa semblant), que treballava a prop de la plaça Urquinaona, i ella tenia el temps just per dinar (per això hi devia haver algun motiu especial). És a dir, que ells ja sabien de sobres que em tindrien al costat durant 35 minuts, i amb sort baixaria a Provença, però aquell dia havia de baixar a Catalunya i, a sobre, acompanyar-los un tros. Un tros que només era l’amplada de la plaça Catalunya (a l’exterior, s’entén). Són bon nois, van dissimular bé. Total, són només 3 minuts d’haver d’aguantar-me, però són els que fan més ràbia (pels altres 35 ja estaven mentalitzats).

(per escoltar la cançó, cliqueu i no us espanteu quan se’n vagi a una altra pàgina… el que esteu veient aquí és només una captura de pantalla…)

Publicado en Ara i aquí | Etiquetado , , | 4 comentarios

Lolita T.

BRIDGE OVER TROUBLED WATER Simon & Garfunkel

When you’re weary
Feeling small
When tears are in your eyes
I will dry them all
I’m on your side
When times get rough
And friends just can’t be found
Like a bridge over troubled water
I will lay me down
Like a bridge over troubled water
I will lay me down

When you’re down and out
When you’re on the street
When evening falls so hard
I will comfort you
I’ll take your part
When darkness comes
And pain is all around
Like a bridge over troubled water
I will lay me down
Like a bridge over troubled water
I will lay me down

Sail on Silver Girl,
Sail on by
Your time has come to shine
All your dreams are on their way
See how they shine
If you need a friend
I’m sailing right behind
Like a bridge over troubled water
I will ease your mind
Like a bridge over troubled water
I will ease your mind

Publicado en Paz | Etiquetado | 2 comentarios

“Conta’m la veritat sobre l’amor” de Santiago Forné

Ja fa moltes setmanes que vaig acabar de llegir la novel·la. Fa moltes setmanes que volia escriure aquest post. No sabia mai com encarar aquesta tasca. Perquè tot i haver acabat fa setmanes, la història no s’en vol anar del meu cap, em persegueix dia a dia.

No vull gosar dir que m’ha canviat la vida, però sí que podria ser un dels molts granets de sorra que estan fent que hi hagi una metamorfosi en mi. Portava massa temps amb el cap cot, i llegir les peripècies de Víctor Verchili, trobar-hi semblances amb un servidor i veure que algunes coses són possibles que es donin, han aconseguit que comenci, com a mínim, a somriure més sovint.

L’autor, Santiago Forné

Ah, l’amor… apareix quan tu estàs a Tinduf i ella a un llit parisenc amb un americà… serà aquesta la veritat? No vull donar cap resposta concloent a aquesta pregunta, perquè per fortuna no n’hi ha. Però, com diu la cançó, everybody needs somebody to love, no importa on estigui aquest somebody ni on estiguis tu, mentre sàpigues on està. Tot és possible. No importa que hagis d’aclarir que no ets filòsof (que no ets polític), que hagis de dir constantment que ets professor de filosofia (politòleg), que llegeixes poesia però que no l’escrius perquè és més sa, perquè, sortosament, la lògica sovint presenta excletxes per on s’infiltra la desraó.

Durant la primera setmana després de finalitzar la lectura tenia pensat escriure sobre els llocs amb els que he coincidit geogràficament amb Verchili. Només he coincidit en un. Restaurante Las Eras a La Font de la Figuera. Difícilment podia escriure un post llarg sobre això.

I llavors, aquesta nit, m’ha vingut el flaix: coincidències, no en el contingut, sinó amb el llibre físicament. A les dues últimes entrades ja he escrit sobre coincidències (una altra? Va, vinga, vale, d’acord: a Mariona A. la vaig conéixer (= parlar) mentre comprava el llibre i me’l signava Santiago Forné; a Mariona T. la vaig conèixer mentre me’l llegia, tres mesos quasi justos, a falta d’un dia, després). Però no només això. Dóna igual el que faci: sé que, més tard o més aviat, coincidirà d’alguna forma amb una altra cosa. Com dir a l’Anna i a l’Aurora (gelosia de veritat o ho feien veure? Dormo més content pensant que era vertadera…) que no els escric res al blog perquè no han coincidit en cap cosa i al vespre sortir una noticia on sí que coincideixen…

I que té a veure tot això amb la història de Víctor i Sira? Doncs, des del meu prisma, molt: un professor de filosofia, com un politòleg, busca massa cops la racionalitat. Però, ah, sorgeix l’amor i la racionalitat se’n va, per sort, a fer punyetes.

Feu-me cas: si voleu ser una mica més feliços, busqueu coincidències emocionals i no en busqueu cap resposta. Somriureu més freqüentment i en voldreu trobar més i, per a trobar-ne, haureu de fer més coses i us ho passareu millor.

PD1 Fa una setmana justa estava disfressat de Jake Blues i, ara mateix, està sonant al mp3 la cançó… coincidències…

PD2 Anna, Aurora: sé que us dec un post, vàreu coincidir, tot i no ser oftalmòlogues :^)

PD3 Possible coincidència: el carrer Ferlandina 43 (on es va fer un acte de clausura de la tertúlia 2.0 de la novel·la) potser comparteix paret amb el carrer Lluna 22 (on em vaig disfressar de Jake Blues quasi un mes abans)…

Publicado en Acabo de leer | Etiquetado , , | 1 Comentario

En el Rancho Grande, le pedíamos a Dios…

Psicoanalicemos Barcelonas, Nueva Yorks y corazones que se van. Rotondas que bien merecen un vídeo. Cena multitudinaria (en cantidad y calidad). Lost en Bailando con Lobos (a falta de café, buenos son unos cocos). Guitarras que tomben, tomben, tomben. Amanecer soleado mientras se descubre un olivo.

 

Ratones, serpientes y águilas masajeando espaldas. La noviolencia, la verdad y el amor en un campo de tennis.

Tres collages estacionales. De la mesa a los brazos. Ciegos que corren. Demasiadas huelgas de hambre. ¡¡5… 4… 3… 2… 1… 0!! Nuestros sueños están más allá de alambrada electrificada. Colchonetas para entrar a bases militares. “Voy a ser bestia…” Huevos más resistentes que porras. Tortillas más resistentes que porras. Spaghettis más resistentes que porras. Caballos y perros nobles. De Nashville a Oyambre. Voces que vuelven y emocionan. Allá en el Rancho Grande, allá donde vivíamos. Masaje en el túnel de piernas. Histeria histérica. Disturbios en en el Salón Infantil. Nadando hacia el Peñón. Catálogo de prisiones. Un abrazo ¿un qué? Un beso. Muchos abrazos ¿muchos qué? Muchos besos. Sólo le pedimos a Dios que la guerra no nos sea indiferente.

Y todo ello amenizado con diferentes formas de aplaudir…

Publicado en Paz | Etiquetado , , , | 4 comentarios

Mariona

 En dos días, este nombre femenino, típicamente catalán, me está siguiendo. 

Es verdad que me siguen de forma diversa. Pues tres son las Marionas, y sólo dos son conscientes de este seguimiento. Una se apellida A. (la primera), otra se apellida L. (la segunda) y la última y tercera se apellida T. (hasta que no lo he escrito no me he dado cuenta que siguen, incluso, un orden alfabético).

1.- A. : publicó en su muro que se sentía algo triste y lo acompañó con la canción, de Yann Tiersen, “Comptine d’us Autre Eté: L’aprés Midi”. Yo le comenté que este corte de la BSO de Le fabuleux destin d’Amelie Poulain (y también de Good Bye, Lenin!) ya no me provoca melancolía, por haberla escuchado tantas veces, pero que sí lo continua haciendo “Sur le fil”. Y también le recomendé que en momentos así, es mejor escuchar algo más alegre, como es “La Noyée” (el acordeón durante la escena en que Amelie ayuda al ciego). Contestó a mi comentario. Bien, era muy probable que me contestase, así que el seguimiento fue consciente. Nada extraño. Ya nos habíamos comentado y contracomentado otras veces. Nada extraño. Nada a resaltar salvo que siempre es bonito que te comenten en el muro de Facebook (a mi al menos me lo parece).

2.- L. : cuando miré en el mail que “Mariona A. ha comentado su publicación” me pareció normal. Pero justo encima de éste, había otro que decía “Mariona L. ha publicado en tu muro”. Al principio, leí rápido y supuse que eran la misma. Luego, cuando leí más detenidamente, me di cuenta que no. ¡Anda! Me sorprendió gratamente pues, aunque siempre me cayó muy bien, no llegué a tener mucho contacto directo con ella (no he puesto “no hablé mucho con ella” ya que con pocas personas he hablado mucho en mi vida… bueno, ella creo que entiende lo que quiero decir, y creo que, ya sea por vía de la primera Mariona, o por otra persona que me figuro que también leerá esto, es muy probable que lo lea). En este caso, también el seguimiento es totalmente consciente. Y además me encantó que me “siguiera” de esta forma: lo menos que podía hacer era agradecérselo. Quizás, con mi comentario, pareció que sólo agradecía lo que ella había escrito. Aquí lo dejo claro: también agradezco que me escribiese.

3.- T. : Ella no sabe nada, y si alguien del postgrado lee esto (ahí las opciones no son muy elevadas), quizás pueda informarle, y si no, lo haré yo mismo. Es muy curioso. El segundo día de estas coincidencias, ha sido muy fructífero en cuanto a lo personal y lo afectivo se refiere. No es lo mismo estar en clase (aunque no sean clases corrientes) que comer en el Parc de la Ciutadella. Después hemos ido a “L’Antic Teatre” y, allí, en un momento dado, W. nos explicaba a mi y a Mariona T. su experiencia por México, y su cambio de ver la vida, y la conversación ha ido tomando tintes filosóficos sobre la razón y el corazón, y la relación ser humano-Naturaleza. Bien, muy interesante. Es un lugar, la terraza de este bar, que invita a ello y a mucho más. Y mientras hablábamos /an, de algún altavoz que no he podido localizar, sonaba, oh, sorpresa, “Les jours tristes” ¿y esto qué es? Pues el segundo corte de la BSO, compuesta por Yann Tiersen, para Le fabuleux destin d’Amelie Poulain. Y como sólo sonaban los primeros compases, la música, cada cierto tiempo, volvía a repetirse. Luego no he podido parar de pensar en otra cosa…

¿Alguien sabría decirme qué ocurre aquí?

Publicado en Paz, Un día en la vida | Etiquetado , | 9 comentarios