“Constitucionalisme a Catalunya. Preludi de modernitat” – Hèctor López Bofill

Els catalans estem vivint dates històriques. I en som conscients. Sabem que aquests dies hauran de sortir en qualsevol llibre futur que s’autoproclami històric, qualsevol llibre que vulgui donar la seva visió política i legal de Catalunya, perquè és un fet inqüestionable que la sentència dictada pel Tribunal Constitucional sobre la reforma de l’Estatut de 2006 ha propiciat un “clic” en l’engranatge de Catalunya en l’Espanya autonòmica. Però tot està molt pròxim encara, tot està massa calent. És normal i raonable l’èxit de la manifestació del 10-jul (el documental “Adéu, Espanya?” també fou important en l’assoliment de l’alta participació), però no veig, a més de paraules, cap moviment polític que vagi o cap a la independència o a intentar posar sobre la taula una reforma del federalisme. Si fa no fa, cap dels partits amb representació parlamentària ni han canviat el discurs ni les seves actuacions, i amb l’estiu, paradoxalment, em temo que tot s’anirà refredant. I sí, sóc pessimista de mena.

Però no parlem de futur, parlem de passat. I com hem arribat fins aquí? Doncs l’estiu català sempre s’acaba en 11 de setembre, perquè fa quasi 300 anys que Felip V va decidir que com Catalunya no li havia ofert el seu suport, doncs que hi imposava l’absolutisme espanyol. Però jo sóc d’una generació que, tot i que ja m’han educat (tant a casa com a col·legi) en democràcia, el temari “Història de Catalunya” començava, sempre per l’excusa de la falta de temps, tot just al 1714. És a dir, que, encara que vagament et podien explicar què hi passava abans (sistema feudal, Ramon Llull, Ausiàs March i Joanot Martorell), la veritat és que hi havia molts anys que s’escapaven de la comprensió en la ment d’un estudiant.

I vet aquí que Hèctor López Bofill, betulià, escriptor (de poesia i de novel·la) i doctor en Dret, se li ocorre la molt estimable idea de fer-nos saber, a “Constitucionalisme a Catalunya. Preludi de modernitat” (ed. TRIA Llibres) què és el que Felip V no suportava. I la veritat, que si jo hagués tingut la mentalitat absolutista de Felip V, tampoc jo ho hagués pogut suportar: ni més ni menys que l’estructura legal i política més avançada en el seu temps, la més semblant al constitucionalisme contemporani, que riu-te’n del 1776 americà i del 1789 francès, i fins i tot, una mica dels sempre ben posats anglesos: “el sistema català fou el primer d’Europa, i probablement un dels més desenvolupats en l’etapa anterior a la revolució francesa, en què a la representació parlamentària, juntament amb el rei, se li reconeixia la capacitat de fer lleis, de manera que aquestes normes colegislades (…), anomenades constitucions, es trobaven per damunt de la capacitat normativa del monarca i el limitaven. (…) L’estructura constitucional catalana s’anticipa en la configuració d’una jerarquia al capdamunt de la qual no hi ha una autoritat unipersonal (el monarca) sinó un complex normatiu.”

“Oh, un assaig sobre Dret, pufff” podríeu pensar. Mal fet! Per què? Perquè, sense descuidar la investigació prèvia a l’escriptura d’un assaig, i sense descuidar tampoc l’anàlisi de les fonts que utilitza, us recordo de nou que López Bofill també escriu novel·la i poesia (entre d’altres premis, ha guanyat la Flor Natural dels Jocs Florals de Barcelona i el Josep Pla) i, per tant, ha aconseguit que un tema que podria haver resultat molt dens, no ho sigui gens ni mica.

I ara, perquè també s’ho val, parlaré sobre l’edició del llibre. Tot i que el podria haver adquirit en e-book, tenia una lleugera complicació: que no tinc e-reader. “No problem”. també es pot comprar en paper. I m’ha agradat que tot i que són tapes blandes, no s’arruguen fàcilment; que és molt lleuger però no trencadís; que les notes estan al peu de pàgina, que és on hauiren d’anar sempre i no al final de capítols o dels llibres; que el suc de taronja estava molt fresquet i dolç, ah, no, espera, que això, tot i ser de l’editorial, no és ben bé del llibre… ;^) (si busqueu bé, trobareu dos fotos sobre la festa (la 2a) en qüestió: una en la que surto d’esquena i l’altre totalment de cara…).

Referents literaris, viatges en tren i l’eròtica del paper

Anuncios
Esta entrada fue publicada en Acabo de leer y etiquetada , , . Guarda el enlace permanente.

3 respuestas a “Constitucionalisme a Catalunya. Preludi de modernitat” – Hèctor López Bofill

  1. Hector Lopez Bofill dijo:

    Gracies per les teves paraules sobre el meu llibre i per fer-ne difusio. Tan de bo hi haguessin mes lectors com tu interessats en saber d’on venim i que es allo que pretenem recuperar malgrat la pressio aplanadora i uniformitzadora del regne d’Espanya. Molts records des d’orient. (escric en teclat estranger sense accents). Hector

    • Diego dijo:

      Moltes gràcies per escriure un comentari!

    • elteufanHèctorLB dijo:

      Per un moment m´he espantat quan he vist que no posaves accents…i finalment he pogut respirar a fons quan he llegit el perquè.

      No tinc paraules noi… ets un exemple a seguir per tots els catalans… simplement gràcies.

      Com que segur reeditaràs el teu llibre mil vegades i jo sóc dissenyador gràfic… si vols et faig la portada de les noves edicions! (he estudiat BBAA).

      una abraçada! i diguem SI.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s