“Conta’m la veritat sobre l’amor” de Santiago Forné

Ja fa moltes setmanes que vaig acabar de llegir la novel·la. Fa moltes setmanes que volia escriure aquest post. No sabia mai com encarar aquesta tasca. Perquè tot i haver acabat fa setmanes, la història no s’en vol anar del meu cap, em persegueix dia a dia.

No vull gosar dir que m’ha canviat la vida, però sí que podria ser un dels molts granets de sorra que estan fent que hi hagi una metamorfosi en mi. Portava massa temps amb el cap cot, i llegir les peripècies de Víctor Verchili, trobar-hi semblances amb un servidor i veure que algunes coses són possibles que es donin, han aconseguit que comenci, com a mínim, a somriure més sovint.

L’autor, Santiago Forné

Ah, l’amor… apareix quan tu estàs a Tinduf i ella a un llit parisenc amb un americà… serà aquesta la veritat? No vull donar cap resposta concloent a aquesta pregunta, perquè per fortuna no n’hi ha. Però, com diu la cançó, everybody needs somebody to love, no importa on estigui aquest somebody ni on estiguis tu, mentre sàpigues on està. Tot és possible. No importa que hagis d’aclarir que no ets filòsof (que no ets polític), que hagis de dir constantment que ets professor de filosofia (politòleg), que llegeixes poesia però que no l’escrius perquè és més sa, perquè, sortosament, la lògica sovint presenta excletxes per on s’infiltra la desraó.

Durant la primera setmana després de finalitzar la lectura tenia pensat escriure sobre els llocs amb els que he coincidit geogràficament amb Verchili. Només he coincidit en un. Restaurante Las Eras a La Font de la Figuera. Difícilment podia escriure un post llarg sobre això.

I llavors, aquesta nit, m’ha vingut el flaix: coincidències, no en el contingut, sinó amb el llibre físicament. A les dues últimes entrades ja he escrit sobre coincidències (una altra? Va, vinga, vale, d’acord: a Mariona A. la vaig conéixer (= parlar) mentre comprava el llibre i me’l signava Santiago Forné; a Mariona T. la vaig conèixer mentre me’l llegia, tres mesos quasi justos, a falta d’un dia, després). Però no només això. Dóna igual el que faci: sé que, més tard o més aviat, coincidirà d’alguna forma amb una altra cosa. Com dir a l’Anna i a l’Aurora (gelosia de veritat o ho feien veure? Dormo més content pensant que era vertadera…) que no els escric res al blog perquè no han coincidit en cap cosa i al vespre sortir una noticia on sí que coincideixen…

I que té a veure tot això amb la història de Víctor i Sira? Doncs, des del meu prisma, molt: un professor de filosofia, com un politòleg, busca massa cops la racionalitat. Però, ah, sorgeix l’amor i la racionalitat se’n va, per sort, a fer punyetes.

Feu-me cas: si voleu ser una mica més feliços, busqueu coincidències emocionals i no en busqueu cap resposta. Somriureu més freqüentment i en voldreu trobar més i, per a trobar-ne, haureu de fer més coses i us ho passareu millor.

PD1 Fa una setmana justa estava disfressat de Jake Blues i, ara mateix, està sonant al mp3 la cançó… coincidències…

PD2 Anna, Aurora: sé que us dec un post, vàreu coincidir, tot i no ser oftalmòlogues :^)

PD3 Possible coincidència: el carrer Ferlandina 43 (on es va fer un acte de clausura de la tertúlia 2.0 de la novel·la) potser comparteix paret amb el carrer Lluna 22 (on em vaig disfressar de Jake Blues quasi un mes abans)…

Anuncios
Esta entrada fue publicada en Acabo de leer y etiquetada , , . Guarda el enlace permanente.

Una respuesta a “Conta’m la veritat sobre l’amor” de Santiago Forné

  1. Al leer tu post, vino a mi mente:

    “La razón de la sinrazón que a mi razón se hace, de tal manera mi razón enflaquece, que con razón me quejo de la vuestra fermosura.” Cervantes

    Ya lo recogió Cervantes y lo puso en boca del ingenioso idalgo…

    ahora tu, hablando del amor, la razón y los cambios: lo modernisas, Badalonalisas. No he leído el texto “Conta’m la veritat sobre l’amor”, pero si estoy convencido de que filósofos, politólogos y (me uno) abogados, andamos en busca de razón…

    sin embargo, algunas veces mi razón enflaquece y yo no puedo más que quejarme de la fermosura del amor y el enamoramiento. Y si, también, de algunas otras fermosuras.

    Con razón que tu post a sonreir me puso.

    Un abrazo!

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s