El (meu) resum de la Festa TRIA Llibres!

1.- Entrega en mà d’un Furioso reloj al seu autor, Pau Palacios. Sabeu quan, a Jurassic Park, en Sam Neill i la Laura Dern veuen el primer dinosaure? Doncs vaig tornar a veure aquesta cara (sé que hi ha com a mínim, un parell de fotos d’aquest moment, per això aquest post estarà en constant actualització a mesura que aquesta i d’altres fotogràfies vegin la llum).

2.- Comença a arribar gent. Veig els meus pares i la meva germana. Veig a Toni Soler. Després sabré que el meu pare s’ha anat cap ell amb la pregunta “Què, no em reconeixes?” i, sí, el reconeixerà (no sé com s’ho fa mon pare, però coneix a mitja Catalunya, i l’altra meitat està punt de conèixe’l). Hi ha una foto on quasi s’ha immortalitzat aquest moment.

Owly Images

3.- Començo a veure amistats. Comencen a confluir varis mons personals que creia separats. Que si uns anys de la carrera, que si uns altres anys de la carrera, que si el postgrau, que si la feina a l’Ajuntament… no sabia com fer-ho per anar a saludar a tots sense deixar malament a ningú. Moltes gràcies a tots per haver vingut (i també els que voldrien haver-hi anat però no podien)!

4.- Moment sofà. Estava tan atrafagat saludant que, encara que notava la gentada, no havia tingut temps de contemplar-la detenidament. Hòstia, quanta gent! Però si em costa parlar davant d’una única i sola persona, perquè diantres vaig envalentonar-me i vaig dir que sí, que jo també sortiria? Per si no tenia prou amb la gentada del públic, miro cap a on he de seure i veig al Pau, que dóna tranquilitat perquè ho tenia controlat, però veig a Quim Morales i a Jair Domínguez… que quan els escolto a la ràdio jo també dic TAR, TAR, TAR, del M’agradaria cantar, segueixo el pam-pam-pam pam-pam! De L’Història de l’Art, i també disparo durant el Síndic de Greuges. I m’adono que no són només veus.

Festa Tria 2012Pau Palacios a la festa Tria

Quim Morales i Jair Dominguez a la festa Tria

5.- Després de seure com bonament puc al sofà (era traïdorenc), em donen el micròfon i començo a parlar. Us podria passar per escrit el que vaig dir, però no ho faré per una senzilla raó: no ho vaig escriure. És 100% improvisació. He comprovat que la gent que em coneix no s’ho creu. Només tinc dues proves, que no crec que s’acceptessin en un judici, però aquí van: a) quan vàrem arribar a l’estació, entre pujades i baixades d’escala, en Guillem em va preguntar “Ja t’has preparat el que vas a dir?” (més o menys, no recordo si foren aquestes paraules) i jo vaig contestar “No”. b) Vaig sortir al sofà sense cap paper, i durant tota aquella estona a l’estació, si algú es va fixar, tampoc en duia cap a les mans. Tornant a la intervenció, recordo que, com qui no vol la cosa, vaig dir Hoyguen (era divendres, si hagués estat dijous, hauria dit Et felicito fill, però costa més que passi desapercebut).

6.- Comença en Pau. En aquell sofà costava girar-se i quedar-se en una postura mig decent per veure el què ens ensenyava de les diferents webs (la de Agrupación Señor Serrano i la de Furiosoreloj.com. I arriba el moment de “Diego, esa ventana no, la otra”, etc., etc. El primer cop em vaig sobresaltar. L’havia conegut aquella mateixa tarda a aquest nou Diego, però vaig trigar uns segons a entendre que en Pau no es dirigia a mi. Va ser una anècdota que, en el moment, era un ai, ai, ai, però que després va mutar a gag de repetició. No sé quants dels desconeguts que han comprat la novel·la no pensaran en mi com el ¡¡Diego, apagar sistema!! de Quim Morales quan llegeixin el meu nom. Els més depravats pensaran en Zapatero.

7.- Des de l’stand de vendes, amb aquell micròfon que s’escoltava tan bé, van dir: Furioso reloj s’ha esgotat! (o “exhaurit”, no recordo les paraules exactes)”. WOW!

I, per estrany que (em) sembli, vaig haver de dedicar dues novel·les. Fou difícil afrontar-se a la pàgina en blanc.

Aquesta foto la va fer la Cèlia, i ni me'n vaig adonar que la feia 🙂

8.- Comença a buidar-se l’Station. Ui, vaig a comprar-me un Hawaii Meteor. Sobren cartells. Aprofitaré i l’Oriol també me’l signarà (actualització d’últim minut: està sota un munt de llibres per tal de que s’allisi bé). Dedicatòria de Jair Domínguez: -El perfil de Twitter, vito…? -Maleeixo el dia que vaig posar-me aquest nick. El perfil de Facebook, millor.

9.- En Pau s’acomiada, no vindrà a sopar (vaja…). Enhorabona. Vagi tot molt bé, estem en contacte. Passen uns minuts, i em ve el flaix: però si no m’ha dedicat a MI, el seu EDITOR, un exemplar de Furioso reloj!!!. Em giro, no el veig a ell però veig a la seva família. -On és en Pau? -Ha pujat. Vaig cap a les escales, ja baixava. -Espera! -Què? -Que no m’has signat a mi! Me’l dedica.

10.- Entre tapes variades d’un restaurant de pluja que no mulla, vaig saber que les lletres aguanten bé el fred (no penso explicar res sobre què significa aquest últim punt).

Què, voleu més? Molt bé:

-Aquí l’àlbum de fotos (teniu alguna més?): Presentació de ‘Hawaii meteor’  i ‘Furioso reloj

-I aquí l’Storify (gran i bona feina de la Mariona): Festa TRIA 2012: #FuriosoReloj i #HawaiiMeteor

Anuncios
Esta entrada fue publicada en Un día en la vida y etiquetada , , , , , . Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s